Adolescència i patriarcat

Per: Teresa Cataldo

Article publicat a EixDiari el 8 de març del 2021

 

Com afecta el patriarcat en l’adolescència? Preguntes i algunes respostes

Avui és 8M. Un dia per recordar que cal erradicar el patriarcat. M’agradaria un dia com avui, i donat que fa dues dècades que treballo amb adolescents, posar sobre la taula alguns exemples de com afecta el patriarcat a les noies.

Comencem per la infància. La diferència d’espai que se’ls permet ocupar als  nens i les nenes en aquesta etapa és molt diferent. A priori aquesta afirmació sembla errònia, però hi ha un espai en el qual les famílies no es fixen: el pati de l’escola. L’espai que ocupen per a jugar nois és molt més gran, atès que aquests estan pensats per a jugar a l’esport nacional: el futbol, majoritàriament masculí. Certament si les noies juguessin també més al futbol, els espais s’equilibrarien, però, què passaria si eliminéssim la pilota del pati?

Recordo que a l’escola on anava la filla de la meva parella es va proposar, des  del professorat, tenir un dia sense pilota al pati. Van ser les mares les que es van indignar, i sense ni tan sols experimentar i observar, van bloquejar la  iniciativa. Amb això vull dir que tota la societat, sense importar el gènere, som responsables del sistema patriarcal, i hem de ser capaces de veure les desigualtats aparentment invisibles que genera i que comporten moltes conseqüències en la persona.

Després de pensar en l’espai públic pati, passem a un altre suposat espai públic que ocupen en créixer, a l’adolescència: el carrer.

Hi ha un experiment interessant el la xarxa en la qual es posa una camèra en una motxilla d’una noia jove. La noia camina tranquil·lament i no paren de tirar-li floretes pel carrer, la noia va vestida de manera esportiva, si te l’estaves imaginant amb un vestit vermell i amb talons, no va anar així. Potser creus que és quelcom positiu, un afalac, que la noia hauria d’estar contenta, però si  veus el vídeo, te n’adones que està realment incòmode. Com es pot sentir tranquil·la si no pot anar pel carrer sentint-lo seu? Perquè aquest grup de desconeguts creuen que tenen el dret d’opinar sobre ella, el seu cos, la seva roba o el que se’ls ocorri. Això és assetjament.

Però si l’assetjament és terrible, ara t’explico més situacions que et posaran la pell de gallina. Els desgraciats que persegueixen, trien una víctima i la segueixen part del seu camí dient-li tot allò que se’ls pugui ocórrer en aquest instant, amb total impunitat, portant a la seva víctima a la por i la inseguretat total. Si homes, encara no conec cap persona que hagi patit aquest tipus de situacions provocades per dones. És així, això ocorre cada dia, cada instant a centenars de joves i dones, persones normals com tu, com jo, com la teva filla, neboda, parella, totes patim al carrer, al bus, al tren, al metro.

Les adolescents duen una diana per aquest tipus d’homes: són precioses, plenes de vitalitat, màgia i sobretot plenes d’innocència, per la qual cosa són el blanc perfecte. Les mares i pares desesperen, perquè no saben si prohibir-los sortir quan enfosqueix o forçar-les a prendre classes de defensa personal, però en realitat tot això que descric ocorre igualment tant de dia com de nit.

Les estadístiques d’assetjament i abús sexual són aclaparadores, un 85% de les adolescents han patit assetjament sexual al carrer. Terrible. Però  què podem fer? Hem de tallar el problema: callant a l’assetjador, cridant-li  l’atenció quan ho faci (a nosaltres o a qualsevol dona o noia) deixar-lo en evidència al carrer perquè sigui ell el que se senti malament, denunciant i fent de testimoni, perquè tots aquests assetjadors passin a ser assetjats per una societat per fi conscienciada de què vol recuperar el carrer com un espai públic per a totes les persones.

Evidentment aquest tipus d’assetjament no el pateixen els nois, si bé l’abús  sexual si es dóna, desgraciadament, a ambdós gèneres. Aquest és un primer  esbós de la diferència entre les dificultats que sofreixen els nois i noies  adolescents, però enumeraré algunes altres, tot i que es mereixerien un  article, per a continuar reflexionant.

• L’educació. Els referents del contingut curricular és bàsicament masculí. Cal afegir que els filòsofs, escriptors i historiadors quan parlen de la dona ho fan sense respecte i molt menyspreu o les retraten com mers acompanyants de l’home: com pot fer-los sentir això a les estudiants?

• La importància de la bellesa: la noia ha de ser esvelta i estupenda, amb els cabells perfectes i ben maquillada. Potser això se’ls demana als nois?  Només cal veure les estadístiques d’anorèxia en l’adolescència i la diferència numèrica en el gènere.

• Al cinema i la música: poques lletres de cançons empoderen a la dona, la majoria dels videoclips usen a la dona com a objecte sexual. Poques pel·lícules mostren a la dona ideal com la independent, forta i que no necessita a l’home per a ser feliç, i quan apareix un personatge així, l’argument de la pel·lícula acaba sotmetent a aquesta dona i després de convertir-la en fràgil i dependent, la dona acaba trobant l’amor.

• El relat de la majoria dels mitjans: “una dona va morir en mans del seu marit (…)” perdó, va morir o va ser assassinada???

• La sexualitat: què et ve al cap quan parlo d’una noia amb gran desig i  expressivitat sexual? I si és un noi? I si a aquesta noia li agraden les  dones?

• La publicitat: no és gaire difícil veure com es fa servir el cos de la dona com a objecte, però és que darrerament marques d’alta costura han superat el límit i surten dones assassinades al capó d’un cotxe. O nenes hipersexualizades que no tenen pit, però fan servir un biquini amb foam.

I em faig una pregunta: on van quedar les nenes salvatges i atrevides, que grimpaven arbres i saltaven tanques, que muntaven amb bici i arribaven a casa amb els genolls pelats i els pantalons trencats, amb les mans i la cara bruta? On van quedar quan van créixer?

L’adolescència és dura: la pressió social, el grup d’amigues, el nou lloc dels pares, l’assetjament, la sexualitat, l’amor, la imatge, el desig, els estudis, les  hormones, els mitjans de comunicació, les drogues… Llavors, quines són les seves veritables opcions? Conformar-se? Deprimir-se? Enfadar-se? Aïllar-se? Apagar-se?

 


Volver
T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a:

Articles Relacionats

Els tres filtres socràtics, l’educació i la mediació

Els tres filtres socràtics, l’educació i la mediació

Article publicat a premsa a Social.cat Escoltant Ràdio 3 parlaven dels tres filtres socràtics i com són de necessaris avui dia. La història es dona en l’antiga Grècia quan un amic es va acostar a Sòcrates i li va dir: “— Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic?...

Què podem treure de la pandèmia? (2a part)

Què podem treure de la pandèmia? (2a part)

Aquest article l'hem coescrit amb l'Ana Martinez i es va publicar al Diari de la Sanitat i al Catalunya Plural el 30 d'abril del 2020. Control Social VS Confiança en les persones (segona part). ▪️Mercantilització i hospitalocentrisme vs nous models de salut (primera...

Confinament desigual

Confinament desigual

Aquest article va ser coescrito amb Ana Martínez, infermera de l'Hospital Clínic. Es va publicar el 9 d'abril del 2020 en El Diari de la Sanitat i Catalunya Plural.   Confinament desigual Infrahabitatge, apartament, pis o casa. Davant de la pandèmia per la...