Eleccions a Xile: Guanya Bòric

Per: Teresa Cataldo

El candidat que parla amb les comunitats

Article publicat al Eix Diari , 20/12/2021

Ahir a la nit va guanyar Gabriel Bòric Font la presidència a Xile. Amb una participació inaudita de 8,3 Milions de persones, amb un 55,87%, el candidat progressista guanya amb més vots a la història de Xile

Després d´un procés d´eleccions ple d´amenaces, boicots i dificultats. Ahir, durant la jornada electoral, van reduir el transport públic en les zones del país més pobres, tractant d’impedir la participació. Però la gent es va organitzar, els cotxes es compartien, els taxis també, i fins i tot els transports escolares van sortir a buscar a les persones que s’havien quedat sense transport, a pesar de que ho van desmentir sense parar en els mitjans .

A Xile guanya una nova esquerra davant l’extrema dreta de Kast a la segona volta de les eleccions . Per fi, després de dècades de silenci, de zombis dorments, Xile desperta. Tot va començar amb les revoltes sociales del 2011, el 15M.

Van seguir les protestes estudiantils, sota la mirada burlesca del president Piñera durant els seus dos mandats. Va seguir l’esclat social de 2019, el plebiscit per un procés de nova Constitució, i avui, per fi, arriba el veritable canvi. Un nou partit.

Després de moltes dificultats per a arribar a l’escenari de l’Albereda, ple de gent i amb poca ajuda de l’escorta i menys encara dels carabiners (policia), va tenir baixar del cotxe, i anar a peu l’últim tram, i fins i tot va haver de saltar la tanca per a poder accedir a l’escenari, però el va fer. (Molt simbòlic, no?)

Gana un xilè de Magallanes, amb 35 anys, el president més jove de la història i pertany a la primera generació de la democràcia xilena. “Hereu d’un projecte amb una llarga trajectòria històrica de construcció i defensa dels DDHH, de la cerca incansable de la justícia social, defensor de la democràcia i de les llibertats” . En definitiva, defensor de la transformació social. Però no guanya ell, guanyen moltes més, així ho va dir en el seu discurs: “entren destruint el despotisme il·lustrat -“tot per al poble, però sense el poble“- i en el govern, no sols entra el partit, sinó que entra el poble.”

Bòric va començar el discurs donant as gràcies als nens i nenes que omplen de van omplir d’esperança i dibuixos la campanya, va parlar del respecte dels drets humans, del dret a l’habitatge, de recuperar les places, de cuidar el medi ambient com a gran prioritat i els efectes que genera el canvi climàtic en les persones. Va parlar també del protagonisme de les dones i les organitzacions feministes, d’eliminar l’herència patriarcal, de recuperar el carrer per als nens i nenes i no els cotxes, de desigualtat i igualtat cap amunt, sanitat pública universal i eliminar les AFP (sistema privat de pensions). Es va comprometre amb la redistribució justa de la riquesa, d’educació pública on els drets siguin drets i no un negoci al país més neo-liberal del món. Increïble, però cert.

Com resava la campanya, avui l’esperança va guanyar a la por.

No serà un camí fàcil, serà complicat, molt, ja ho hem viscut abans. Aquest canvi arriba al bell mig d’una pandèmia i una crisi mundial. Però feia dècades que no s’escoltaven aquestes paraules des del govern, i encara menys des de la presidència xilena, així que encara que sabem que tot això anirà lent, i que potser moltes d’aquestes idees es destrueixin (no dilueixin) pel camí, ara com ara, és un gust.

És un dia històric que sens dubte farà un gir al país i l’esperança, i permetrà que segueixi el procés constituyente , que serà encara més important que aquestes eleccions. Esperem indults els joves que van lluitar per l’educació i esperem poder revertir el sistema econòmic actual que ofega la majoria de la població xilena. I trobarem, clarament, moltes pedres en el camí. Ara, encreuem els dits perquè comencin a succeir aquestes promeses de canvis profunds i brindem amb alegria i esperança.

“Justícia, veritat, no a la impunitat”. Cridaven els carrers.

Teresa Cataldo

T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a:

Articles Relacionats

Els tres filtres socràtics, l’educació i la mediació

Els tres filtres socràtics, l’educació i la mediació

Article publicat a premsa a Social.cat Escoltant Ràdio 3 parlaven dels tres filtres socràtics i com són de necessaris avui dia. La història es dona en l’antiga Grècia quan un amic es va acostar a Sòcrates i li va dir: “— Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic?...

Què podem treure de la pandèmia? (3a part)

Què podem treure de la pandèmia? (3a part)

Aquest article l'hem escrit amb l'Ana Martinez i es va publicar al Diari de la Sanitat i al Catalunya Plural el 8 de maig 2020. Què podem treure de la pandèmia? (tercera part) Desamparament social vs prevenció Mercantilització i hospitalocentrisme vs nous models de...

Sindicats, mascaretes i tests

Sindicats, mascaretes i tests

Sindicats, mascaretes i tests Aquest article va ser coescrit amb Josant Valverde, sindicalista de base de fa 20 anys. Va ser publicat al Nació Digital el 07 de Maig 2020 Si jo l'estiro fort per aquíi tu l'estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens...