Sant Jordi 2020

Per: Teresa Cataldo

Sant Jordi, 2020

Confinada. Escoltant a Radio 3 com diferents autors i llibreters parlen del llibre que s’estan llegint o el que sortirà aviat. Comenten què els agrada més del seu llibre i tothom parla amb una passió increïble. I és la que els llibres no poden deixar indiferent. Agafar un bon llibre fa que estiguis desitjant que arribi la nit per seguir amb el següent capítol. Però ara, confi(t)ada, qualsevol moment és bo per llegir. I és que llegir és màgic. Fa viatjar a diferents èpoques o països, pensar en altres realitats. Si realitats, perquè sovint un llibre s’apropa més a la realitat que una pel·lícula. Malgrat que avui, estem vivint una realitat DE pel·lícula. Qui ens ho haurà de dir? Hi ha moments que normalitzo la situació. Perquè quan penso en la dimensió del COVID19 em falta l’aire. I a sobre a la TV ens ho venen com una guerra. Però no estem en guerra, tot i que la por que s’ha generat a tots els països i les conseqüències emocionals, psicològiques i econòmiques seran semblants. Però evidentment no per causa del virus. Un cop més es demostra que el sistema neoliberal deixa les persones i la vida tan de banda que la desprotegeix completament.

Aquests dies han estat del tot diferents, i no només he fet bricolatge, sèries i llibres. He escrit un munt, també. Dic també perquè ho faig amb una amiga i a més no paro de rebre i llegir articles molt interessants d’amigues i amics. Com ens ha fet pensar aquesta situació! Però aquest no és un article de desigualtat, és més aviat quelcom semblant a una pàgina del meu diari, perquè quan em llegeixi d’aquí a deu anys recordi com va ser de diferent el Sant Jordi del 2020. Avui, després de sis setmanes d’estar tancada, he trobat més que mai el passeig per la rambla de Vilanova, mirant parades i respirant l’aire primaveral, les roses que omplen d’olors i colors els carrers. I bé, m’hauré de conformar amb les roses de paper, el missatges de WhatsApp plens de colors i optimisme nostàlgic, els llibres encarregats, que quan acabi tot això, arribaran a casa i la meva ràdio acompanyant-me i convidant-me a llegir i escriure. Per cert, m’estic llegint un d’Eduardo Mendoza, un dels meus autors favorits, El rey recibe. Boníssim.

(imatge de @eliselis.dibuixets)

T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a:

Articles Relacionats

Què podem treure de la pandèmia? (3a part)

Què podem treure de la pandèmia? (3a part)

Aquest article l'hem escrit amb l'Ana Martinez i es va publicar al Diari de la Sanitat i al Catalunya Plural el 8 de maig 2020. Què podem treure de la pandèmia? (tercera part) Desamparament social vs prevenció Mercantilització i hospitalocentrisme vs nous models de...

Sindicats, mascaretes i tests

Sindicats, mascaretes i tests

Sindicats, mascaretes i tests Aquest article va ser coescrit amb Josant Valverde, sindicalista de base de fa 20 anys. Va ser publicat al Nació Digital el 07 de Maig 2020 Si jo l'estiro fort per aquíi tu l'estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens...

Què podem treure de la pandèmia? (2a part)

Què podem treure de la pandèmia? (2a part)

Aquest article l'hem coescrit amb l'Ana Martinez i es va publicar al Diari de la Sanitat i al Catalunya Plural el 30 d'abril del 2020. Control Social VS Confiança en les persones (segona part). ▪️Mercantilització i hospitalocentrisme vs nous models de salut (primera...