Els processos de selecció pels orientadors laborals són complexos i ho han de ser. Al final la tasca com a treballadora és justament acompanyar en la dificultat que implica trobar feina. Si ens fessin un procés senzill, seria difícil que poguessin empatitzar amb els nervis i les complicacions que implica als joves pels quals treballem quan ho estan fent ells.
Avui he participat en part d’un procés. Després d’una prova teòrica ha tocat la pràctica. Havia de fer una simulació de classe per un grup de tres joves, ben interpretat pel grup de selecció, avorrides, molestes i sense ganes de classe i moltes ganes de xerrar entre elles. No ho han posat gens fàcil, i de fet tampoc ho tenen fàcil ells per escoltar ni nosaltres per entendre com estan de cremats. He de dir que, sota el meu parer , han triat els perfils més conflictius, és cert també que dins de l’aula et trobes de tot.
Mai oblidaré l’explosió d’un jove a l’aula que, es va posar a cridar i vermell com un tomàquet, perquè li havia demanat que fes un treball en l’ordinador. El jove acabava de posar al seu cv que tenia coneixement mitjà en creació de pàgines web perquè havia fet un curs feia un any però de fet, no es manegava amb el Word, i li feia tanta vergonya que va explotar davant de tothom posant-se encara més en evidència. Entre tot el grup vam aconseguir calmar-lo, tot i que en un inici creia que ens en rèiem d’ell. De vegades no saps mai amb què et trobaràs a l’aula, és cert. Però també he de dir que amb el temps i paciència he vist amb orgull (gairebé de mare) com aquell mateix jove i tot el grup que va acabar el curs, feien una exposició final davant de tota l’aula.
Amb ganes de seguir treballant per ells i elles, i esperant la següent fase de la selecció. Creuem els dits! ?
