Article publicat a premsa a Social.cat
Escoltant Ràdio 3 parlaven dels tres filtres socràtics i com són de necessaris avui dia. La història es dona en l’antiga Grècia quan un amic es va acostar a Sòcrates i li va dir:
“— Saps el que vaig escoltar sobre el teu amic?
—Espera un minut —va replicar Sòcrates—. Abans de dir-me qualsevol cosa, voldria que passessis un petit examen. És anomenat l’examen del Triple filtre.
— Triple filtre?
—Correcte. Abans que em parlis sobre el meu amic, pot ser una bona idea prendre un moment i filtrar el que diràs. És per això que li dic l’examen del triple filtre. El primer filtre és el de la veritat: Estàs absolutament segur que el que em diràs és cert?
—No —va dir l’home—. Realment sols vaig escoltar sobre això i…
— Bé, llavors realment no saps si és cert o no. Ara permet-me aplicar el segon, el filtre de la bondat: És una cosa bona el que em diràs del meu amic?
—No, per contra…
— Llavors —va continuar Sòcrates—, tu desitges dir-me una cosa dolenta sobre ell, però no estàs segur que sigui cert. Tu pots encara passar l’examen, perquè queda un filtre: El filtre de la utilitat: Serà útil per mi el que em diràs del meu amic?
—No, realment no.
—Bé —va concloure Sòcrates—, si el que desitges dir-me no és cert, ni bo i fins i tot no és útil, per què dir-m’ho? Va dir com a conclusió”.
Veritat, bondat i utilitat són els tres filtres que, segons alliçona Sòcrates, hem d’usar abans de parlar, opinar o escoltar. I certament ho comparteixo, encara que no deixo de veure la dificultat que implica fer-ho les 24 hores del dia.
És evident que el primer pla, on podem aplicar-ho a la nostra vida diària és en l’espai dels rumors i les tafaneries. I solament aquest primer pla ja és interessant de veure el resultat: es deixarien de costat els rumors racistes com “totes les ajudes se les queden els migrants”, les etiquetes socials com “els catalans són garrepes”, les generalitzacions com “els joves són uns penques” o “a cap cap li importen els seus treballadors”, rumors, fal·làcies i generalitzacions que fan mal i perjudiquen molt més del que ens imaginem.
Certament si apliquéssim aquesta filosofia de diàleg en la nostra vida, acabarien gran part dels conflictes, personals i socials, que tenim avui. Establir un diàleg cooperatiu i empàtic en la nostra vida, per tant, construiria tot el contrari. Un espai d’aprenentatge i creixement constant i constructiu, on els conflictes es resoldrien sense grans dificultats perquè tendíem en nosaltres totes les eines necessàries per a ser éssers mediadors.
I heus aquí quan ve un punt molt important, perquè no aconseguir-ho? I com? Sens dubte la meva resposta és mitjançant l’educació. Com a mares, pares, àvies, avis, tutorxs, som un model a seguir d’aquestes personetes de les quals estem a càrrec, i mitjançant l’exemple i el bon fer nostre, ells i elles poden adquirir aquestes eines. Per això molts centres educatius aposten per la mediació escolar, ja que aporta eines per a l’educació en valors d’una cultura de pau, capacitant a l’alumnat per la resolució de conflictes en l’àmbit escolar, en primer lloc, però al final els dota d’eines que ja formen part d’ells i elles.
Però podem deixar a l’escola que porti tot el pes. Està també a les nostres mans no fomentar el contrari, no plantar la llavor dels conflictes, aplicant els tres filtres socràtics pensant cada vegada que expliquem (o escoltem) alguna cosa: és totalment cert? Aporta o és una cosa bona (per a mi o l’altra persona)? És positiu? Serveix per a alguna cosa? És constructiu explicar-ho? I si no passa aquest filtre, potser és millor no dir, no escoltar (o fer cas omís si ja ho han dit). I no et confonguis, no parlo de no estar atenta a l’altre, no escoltar la teva amiga o la teva filla que t’explica les anècdotes de l’escola. Mostrar interès per l’altre no és el mateix, perquè aquí entra en joc la prudència, la comprensió i el respecte.
Amb tota la informació que circula avui per les xarxes socials, els programes i canals de televisió que estan construïts només gràcies a la tafaneria, la mal anomenada premsa rosa i groga, i un llarg etcètera, la cosa es posa difícil perquè gairebé que es podria dir que la tafaneria és part de la modernitat. Enrere va quedar la imatge de safareig al pati interior de “La que se avecina”. Per això ha de ser un exercici conscient de neteja.
Et convido a desintoxicar-te. A pensar únicament per un dia aquestes tres preguntes cada vegada que escoltis, llegeixis o parlis i observa com et sents, deixa de costat les xarxes socials i programes que no passin aquests tres filtres, només per un dia. A veure què passa… Lliçons antigues que estan tan presents com llavors, que ens deixa la filosofia.
