Article publicat a EixDiari de garraf el 7 de febrer del 2021
Avui m’he assabentat l’Arcadi Oliveres està greument malalt. De seguida he trucat a una amiga, ella i la seva família són molt propers ell. Ja feia temps que el seu cos estava feble, però ja han confirmat la terrible malaltia del segle XX i també del XXI. S’envà…
Ambdues teníem clar què significa ell. Una d’aquelles persones que la seva existència, el seu anar pel món, el seu exemple són un model a seguir. Només cal veure com són d’especials ell i la seva família: han fet un blog on tothom li pot escriure el que li vingui de gust (https://missatges.arcadioliveres.cat/). Milers de persones l’han escrit i només fa dos dies que es va obrir. Vol estar acompanyat de totes aquelles persones que l’admirem: alumnes, activistes, lectores i l’hem estimat i ha trobat la manera. Preciós i valent. Perquè ho fa amb els ulls oberts.
Jo personalment he coincidit poc amb ell. Però el seu impacte en mi, i tot ell que he après seguint les seves xerrades, els llibres i publicacions no té preu. Un economista que em va fer entendre perquè era important prendre atenció a aquest camp. A mirar el món amb ulls crítics des d’un punt de vista que jo creia que era tant lluny al meu, com a educadora social, i en canvi és tan proper.
Un gran pedagog. Crec que ningú com ell és capaç d’explicar conceptes tan complexos com el deute extern, les diferències nord-sud i el decreixement amb paraules tan senzilles. Va ser president de Justícia i Pau defensant els drets humans a tort i a dret i arreu durant catorze anys.
Al 15M, ens deixava bocabadats cada vegada que agafava el mico. La plaça Catalunya es quedava en silenci i ens obria un nou món amb cada frase que deia. Humil. Qui podia imaginar que aquell senyor canós amb pantalons de pana és Doctor en economia, i militant de la pau des de tota la vida? Em va cridar molt l’atenció que aquells dies plens d’il·lusió i lluita social, parava atenció a cada intervenció que es feia i mostrava un interès tan profund per aprendre dels altres com el d’un infant.
Per tot això i molt més, Arcadi, et vull donar les gràcies. Has sigut mestre de moltes i ho seguiràs sent, perquè el llegat que has deixat és tan gran que seguirem aprenent ara i sempre. Des de Vilanova i la Geltrú, t’envio una abraçada molt gran i segur que de moltes més. I no deixaré mai de sentir-me afortunada d’haver coincidit amb tu, el gran mestre, en el mateix temps i espai al món.
