Neurociència i adolescència

Gràcies a la neurociència podem entendre molt millor l’adolescència. Comencem: el cervell triga uns 30 anys a créixer. Per tant, l’adolescent s’enfronta a temes tan importants com trobar la seva vocació amb una tercera o quarta part del desenvolupament complet del cervell. Complicat, no? Això sí, en aquest moment el cervell té una connexió tan forta que és una màquina d’aprendre.

Com aprèn millor el cervell? Divertint-se. Poder triar, gaudir, tocar, mirar, escoltar, expressar mitjançant la música, l’art i l’expressió artística, la psicomotricitat, l’esport, etc. L’etapa on és crucial “abonar” el cervell és sobretot durant la infància i preadolescència, que és quan es van creant les ramificacions al cervell, perquè quan arribi l’adolescència tingui bones eines d’aprendre.

La poda sinàptica. El cervell adolescent reforça els circuits que s’han utilitzat més i elimina els que no s’han utilitzat. Si durant la infància i preadolescència hem usat el cervell per aprendre a tocar un instrument o un idioma, els circuits que estan relacionats, es faran més forts, i per tant com adult serà més fàcil aprendre a tocar un altre instrument o un altre idioma. Al contrari, si no has fet activitats manuals, o artístiques, serà més complicat per l’adult (tot i que mai impossible) iniciar aquest camí.

Fins ara l’estudi de l’adolescència només s’ha fet a partir del (mal) comportament. Però la neurociència n’ha permès saber que justament a la pubertat comença un període de creixement neuronal brutal. Seria l’equivalent a una actualització del sistema operatiu del nostre cervell.

També es va poder comprovar que el creixement i maduració del cervell no és homogeni. Què creus que està més madur, la part emocional o la del raonament i el judici? Efectivament, les àrees de les emocions, al cervell límbic, és la part que més es desenvolupa, i heus aquí la raó de durant l’adolescència les emocions es dupliquin, i tinguin major sensibilitat a les emocions que els adults que els envoltem, per tant també hem de vigilar l’estrès i la violència. Així que no és només hormonal.

Si les emocions estan a flor de pell i exacerbades, la sensació de vulnerabilitat és major, així durant l’adolescència tendiran a estar a la defensiva. Les reaccions i mecanisme de defensa, no sempre responen a la tensió real, resultant massa intenses a ulls de l’adult. Per tant quan et trobes davant d’aquesta situació amb el teu fill o filla adolescent és important recordar que no és personal, és cerebral.

Si tenim en compte que el cervell està en ple creixement, és crucial tenir en compte les hores de descans. Si a més tenim en compte que és l’etapa que més informació absorbeixen de dia, i per tant consoliden de nit, resulta imprescindible un bon descans. Un adolescent, a diferència de les set o vuit hores dels adults, haurà de dormir deu hores per tenir un descans reparador. Com que és gairebé impossible entrant a les vuit a l’institut, una migdiada pot ser una bona mesura reparadora que compensi la manca de descans, i aprofitar els festius i caps de setmana per deixar que el cos descansi tot el que pugui.

Però aquesta no és l’única diferència. Tothom coneix la revolució hormonal adolescent, però potser no tenim en compte que la melatonina, l’hormona que regula el cicle diürn i nocturn, experimenta molts canvis en aquesta etapa, i una de les conseqüències és que els costa adormir-se i sovint es tornen noctàmbuls, així que el fet que no vulguin anar a llit quan toca no és un problema de comportament, és biologia.

Qui no arrisca no pisca… Tot i que els adults en movem més a partir del Val més un pardal a la mà que cent volant. El lòbul frontal del cervell, responsable del control dels impulsos, es desenvolupa més tard. Per tant els ajuda a ser més ossats i valents, perquè de fet, no tenen por, ni tan sols davant dels perills més evidents per l’adult, i sí, l’altra cara de la moneda és que són més imprudents i disruptius de les normes socials establertes. Així ens tornem a trobar davant d’una aparent conducta transgressora que en realitat forma part de la seva biologia.

Cercar llibertat i independència és també natural en el desenvolupament de l’adolescent. Gràcies a la manca de por i la imprudència del cervell adolescent és que l’ésser humà va sortir de la cova per anar a cercar altres llocs i formes de viure, enmig de bèsties salvatges. En conclusió podem dir que gràcies al cervell adolescent és que la humanitat ha evolucionat al llarg de la història.

La dopamina és un neurotransmissor associat a la part més cognitiva (percepció, aprenentatge, pensament superior i atenció) i la cerca de recompenses i plaer. La segreguem quan fem una activitat que en dona plaer o felicitat. Durant l’adolescència hi ha una gran quantitat de dopamina, per tant la majoria de les seves decisions estan basades en si hi ha recompensa. És per això que també és el període més susceptible a crear addiccions i dependències com les drogues, el sexe, les pantalles entre altres coses. L’adolescent per tant, necessita sentir el reforç positiu vingui d’on vingui, encara que les fonts no siguin gaire fiables, i és per això que quan l’adult el confronta i li posa límits, reacciona amb ràbia i fins i tot amb violència.

La gestió emocional és el motor de la prevenció de conductes violentes. Tècniques per millorar l’atenció, millorar la convivència familiar, estratègies de mediació de conflictes, equilibri entre la salut física, mental, les relacions (familiars, sexuals i amb el grup d’iguals) i els seus desitjos o projectes personals són algunes de les eines imprescindibles que podem oferir a les persones adolescents per ajudar-les a connectar la part emocional del cervell i la racional.

El resultat observat a la meva consulta a mitjà termini és una millora de la qualitat de vida de l’adolescent i la seva família. I a llarg termini, es produeix una transformació profunda que dota al futur adult d’eines que farà servir tota la seva vida. Es tracta d’un treball de fons, on sovint surten les resistències però amb resultats visibles.

Quan començo a treballar amb els i les joves i les seves famílies, sempre hi ha un moment en què alguna de les bandes vol abandonar el procés, és el moment on s’està tocant el rovell de l’ou. Estem treballant les resistències més profundes per sortir de la zona de confort, però quan es persevera, s’arriba a l’acceptació i el reconeixement en veure tot el que s’ha canviat i avançat. T’animes a fer-ho?